Corrandes d'exili
Corrandes d'exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
anys d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Comentari Corrandes d'Exili
Joan Oliver va condensar en aquest poema tota l’experiència amarga de l’exiliat que ha de deixar el seu país, la concreció nostàlgica de l’enyor i la incertesa del destí. Al poeta només li han calgut uns versos i un vocabulari populars, senzills i sense retòrica. I ho ha pogut fer perquè l’experiència que descriu és terriblement viscuda i terriblement compartida. Les «Corrandes» són un dels poemes més profunds, impressionants i universals de la nostra literatura. Llegir aquest poema et desperta una afable emoció trista, ja que, es pot veure amb imatges els sentiments de tota aquells gent republicana, la qual els hi van extreure la pàtria, la llengua... tot allò que era seu. Van tenir que emigra a terres estrangeres per fugir dels franquistes... Pere Quart, n’és un de molts exemples que va viure aquesta situació tant nostàlgica.
Comentari
Aquests dos petits poemes son una mostra del contingut dels poemes del llibre Besitari, que Pere Quart va escriure fa uns quants anys. Està ple de poemes. Tots ells parlen d'animals: grans i petits, ferotges i inofensius, d'aquí i d'allà ... alguns ja els coneixíem, els altres els hem descobert gràcies al poeta. El primer poema que he escollit fa referència a l’arna, un animal que viu allà on la pols hi és present... És amiga dels llibres i dels poetes, però a l’hora enemiga dels que la jutgen... He elegit aquest insecte per que podem relacionar-lo amb la poesia i la literatura... El segon dels poemes fa referència a l’èsser humà, podria haver triat qualsevol animal... però he pensat... Quin animal ens és més familiar que el propi ésser humà? Però a l’hora ens és més difícil de descriure’l i parlar-ne, ja que és l’animal més complex.... Per això el que ens ve ha dir el poema, que estem arropats, tapats i vivim en un món d’il·lusions intentant caure de peus a terra i intentar despertar d’aquell món creat per un mateix.
ARNA i JO (poemes del llibre Besitari)
ARNA
L'arna que sempre visqué
a l'armari del poeta
que amb els jurats no tingué
mai una amistat estreta,
s'ha mort d'un tip de jaqué
JO
Se m'arrapen conquilles a desdir,
creixen arreu de mi
molses estranyes. He naufragat temps ha
i resto encara sentimental il•lús
al cul de sac de les antimuntanyes
des d'on pretenc la mà
enguantada de bus
que em desperti la pell i les entranyes
Comentari el primer estel
Aquest poema escrit en els últims anys de vida de Joan Vinyoli, pertany a la primera part de Domini Màgic de l’any 1984, ens deixa veure un ànim esperançat i una certa resignació cap a la vida. Podem observar el pressentiment del poeta cap a una vida futura en confiança del més enllà “ una vida auroral sempre futura”.Observem que en aquest poema, el poeta ja no es dedica a investigar sinó, que ja ha trobat respostes a la seva vida cap a un estat pur i amb permanència de la felicitat.Aquest poema té una estructura molt metafòrica, que introdueix en moltes ocasions a estats de la natura relacionats amb la certesa del poeta cap a la vida.
Les esperances són: el camí de llum de cada nit fins al matí, viure sabent que el nostre destí és el de la llum que tant hem imaginat...
EL PRIMER ESTEL
Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d'esperances:
així, per l'entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m'estic ple de pressentiment
d'una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.
Comentari
Passeig d’aniversari està publicat a Domini màgic (1984) , penúltim llibre de Vinyoli, el poeta ja té el pressentiment de la seva pròpia mort, però encara pot admirar els jocs dels infants, gaudir del raig de l'aigua d'una font i, finalment, evocar els "bocins del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar", és a dir el record del poeta quan era un infant que ara ja s’ha esborrat.El poeta solia passar de jove els estius a Santa Coloma, per això l’associació de la noiesa i l'alzinar que trobem en aquest vers ens permet identificar un temps i un espai que són els seus records d’estiu a Santa Coloma. En aquest poema hi apareix el tercer àmbit paisatgístic de la poesia de Vinyoli, que juntament amb el dels estiueigs a Santa Coloma i el dels de Begur, configura el triangle d'escenaris vinyolians; es tracta del casc urbà que ens remetria a la ciutat de Barcelona, on passarà els últims anys de vida.
PASSEIG D'ANIVERSARI
Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.
Joan Vinyoli
Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 1914 - 1984) Poeta de formació autodidàctica, el coneixement de Rilke (de qui féu excel·lents versions) i Riba, als quals s'afegiren després Hölderlin, Rimbaud i Shakespeare, determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del romanticisme alemany i del postsimbolisme: el poeta ha de lliurarse a l'emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l'ésser. Començà la seva producció amb Primer desenllaç (1937), on un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l'esperit en si mateix o en un objecte, és potenciat per un llenguatge sobri. De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de la imatge, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada. El to de Les hores retrobades (1951) és marcadament elegíac dins aquest estil. El callat (1956) deu l'origen dels seus millors poemes a una exigent il·luminació verbal que s'imposa al poeta, el qual es limita a vigilar la cohesió d'un llenguatge clarament simbòlic. Realitats (1963) representa un canvi notable, en tendir el poeta cap al realisme i accentuar l'objectivació i la despersonalització, que es concreta en poemes despullats de retòrica, en els quals, però, l'aspecte quotidià mantindrà encara ressons simbòlics, una opció lírica que ha reeixit en obres com Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), Llibre d'amic (1977) i El griu (1978). El 1975 aplegà la seva poesia a Poesia completa 1937-1975 i el 1979 ho féu a Obra poètica 1975-1979, però continuà la seva poesia amb Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1982), Domini màgic (1984) i amb Passeig d'aniversari (1984), que rebé nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de Literatura. Pòstumament hom ha publicat la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol en el recull Barcelona/Roda de Ter. Correspondències (1987).
"Per que has vingut"
Aquest vídeo ens mostra un homenatge a la cantaautora Teresa Rebull, la qual va musicalitzar poemes un d'ells aquest, "Per que has vingut" de Joan Salvat Papasseit. El vídeo ens mostra imatges sobre Teresa Rebull i de fons la canço "Per que has vingut" cantada per la pròpia autora.
VISCA L'AMOR
VISCA L'AMOR
Visca l'amor que m'ha dona l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.
Aquest segon poema de Joan Salvat Papasseit, també ens parla sobre la bellesa de l'amor de la seva estimada comparant-la amb un més de maig content. Ens esmenta que aquest amor ell el volia i l'aconseguit, és a dir acava sent un amor correspos.
També podem dir que aquest llibre forma part de la rosa dels llavis
LA ROSA DELS LLAVIS
quest llibre és la narració emocionada d'una experiència amorosa i eròtica que descriu els moviments més íntims d'unes imatges netes i luminoses. És ellibre més important de Joan Salvat Papasseit.
“El poema de la rosa als llavis” es la historia amorosa entre una noia aprenenta i el poeta mestre d'amor.És un amor simple, que esdevé líric en la seva senzillesa i la llibertat amb que es expressat.
Si centrem l'atenció en títol complet, podem adonar-nos que l'autor considera el llibre sencer com un sol poema unitari. L'expressió “La rosa als llavis” és un element oracional utilitzat en altres moments de l'obra poètica salvatiana. Aquesta expressió la trobem sempre en una atmosfera absolutament amatòria i ens remet directament al triomf del cos.
El poema unitari està compost per trenta-un poemes distribuïts en una introducció i vint seccions d'extensió desigual, autònomes però interdependents.
També el poema es pot dividir en dos àmbits diferents que mantenen punts de contacte:
L'àmbit líric en el qual s'explica el procés d'una història amorosa com: l'aprenentatgee amorós, els peparatius de la comunió amorosa, etc...
L'àmbit líric en el qual el poeta descriu la seva alegria exultant.
l'estructura del llibre en dos blocs:
L'amor és sotmés a un procés de sacralització que confereix una dimensió quasi mística a l'amor que està vivint.
L'estimada és comparada insistentment amb la naturalesa, sobretot amb les flors, per tal d'exaltar-ne la bellesa.
I finalment hi ha com a tercer apartat, un apèndix de la narració amorosa en el qual, un cop acabada la història, els amants que s'han de separar, es prometen fidelitat i mostren el seu enyorament.
PERQUÈ HAS VINGUT
PERQUÈ HAS VINGUT
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
Joan Salvat Papasseit afirma “no he escrit mai sense mullar la ploma al cor"; així que de tots els poemes de temàtica amorosa “ perquè has vingut” ha estat el que més m’ha embriagat ja que el poeta comparà el amor d’una dona bella amb uns lilàs; deixant a la noia com a la joia més apreciada, que amb la seva joventut el té enamorat.
Aquest poema Joan Salvat Papasseit ens està comparant a la seva estimadaamb la naturalesa, en aquest cas uns lilàs.
Un poema el qual és una avantguarda de l’any 1923 pertanyien al llibre la rosa dels llavis
Biografia Joan Salvat Papasseit
Poeta nascut a Barcelona, és el màxim representant dels moviments avantguardistes que es desenvolupen a Catalunya entre els anys 1917 a 1924. De orígen molt humil, la seva obra respon al seu pensament anarquista i sentimental. La revolució polític-social i literària del poeta li duen a publicar una sèrie de manifestos on exposa tesis revolucionàries. Més endavant evoluciona cap a un estil més personal, més calmat, es manifesta llavors ple de tendresa, amor i sensualitat. A pesar que la seva salut va estar marcada per la tuberculosi, el seu esperit va mostrar sempre desitjos de viure. La seva malaltia es va agreujar en l'any 1924 just quan acabava de complir 30 anys, truncant així una ja madura producció poètica
L'elionor
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor",
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor",
i "bones tardes".
La Fàbrica (1972)
La obra de Miquel Martí i Pol dels anys 1970 són poemes que defineixen aquesta etapa; l’Elionor és un d’aquests poemes estret d’un llibre anomenat “la Fàbrica” . La protagonista d’aquest poema es una jove adolescent que amb tant sols 14 anys es converteix en una obrera. Miquel Martí i Pol ens descriu amb un estil molt realista el que havia de patir la societat que viuen en la dura vida de l’Espanya autàrquica de la postguerra.
Aquest poema l’escolli’t pel tema el qual tracta el poema; ja que l’autor ens parla d’una manera molt peculiar de com era la vida en l’Espanya profunda, posant-nos l’exemple d’una jove de tant sols 14 anys. Desprès d’haver llegit el poema pots arribar a comparar la vida actual amb la dels anys 70’.
Ara és demá
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençá, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el foc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamant conjuntament el dret,
de vulnerar la nova plenitud.
Crònica de demà (1977)
L'elecció d'aquest poemes ha estat una tasca complicada, ja que Miquel Martí i Pol un poeta nascut a Roda de Ter ja fa uns 60 anys aproximadament, va escriure uns poemes molt ben escrits els quals ens transmeten un paisatge interior que ens aporta una sensació de serenitat.
El primer poema "ara és demà" podem dir que és un poema del llibre Crònica del demà(1977). Per què he escollit aquest poema? Doncs, per la manera tan peculiar que té el poeta de parlar del pas del temps. Fent-nos entendre que el que fem avui serà el que ens trobarem en un futur. L'autor ens transmet l'idea de que el nostre camí l'hem de traçar amb voluntat i amb ganes de voler fer més. És a dir, que la vida anirà acompanyada de diferents mèrits que anirem assolint poc a poc; que moltes vegades ens seran pocs i haurem de cercar-ne de nous. Al final amb el pas del temps ens adonarem de les nostres pròpies satisfaccions.
Benvinguts_!*
Com començar a escriure en un bloc? Per a què ens servirà aquesta pàgina web? Ens serà útil?... Moltes preguntes que ens fem quan encara no sabem ven bé com anirà tot això. Però, és bo dir que ja tenim una primera idea sobre aquest bloc...
A literatura catalana, farem servir aquesta pàgina web per escriure diferents articles; un dels més importants serà l'anomenat poeta del mes, en el qual inclourem informació del poeta i un parell de poemes d'aquest. També i penjarem fotografies i articles interessants...
Espero, que aquesta pàgina web ens serveixi per endinsar-nos en un món literari que fins ara és per a mi desconegut. I que a final de curs puguem arribar a dir que hem après i ens ha estat útil aquesta pàgina web.
Simplement,
<< Viu la vida i sigues tu mateix >>