ARNA i JO (poemes del llibre Besitari)

 ARNA

L'arna que sempre visqué
a l'armari del poeta
que amb els jurats no tingué
mai una amistat estreta,
s'ha mort d'un tip de jaqué  

JO 

Se m'arrapen conquilles a desdir, 
creixen arreu de mi 
molses estranyes.  He naufragat temps ha 
i resto encara sentimental il•lús 
al cul de sac de les antimuntanyes 
des d'on pretenc la mà 
enguantada de bus 
que em desperti la pell i les entranyes