JOAN OLIVER/PERE QUART,
Pere Quart
JOAN OLIVER/PERE QUART,
Joan Oliver (Sabadell, 1899-1986), que signava la seva obra lírica amb el pseudònim Pere Quart, ha estat un dels poetes catalans més destacats de les últimes dècades. La seva poesia, sovint col.loquial i irònica, va obtenir un ressò públic molt notable al llarg dels anys seixanta i setanta, marcats pel final de la dictadura franquista i el restabliment de la democràcia. Però la figura literària de Joan Oliver/Pere Quart havia començat a sobresortir molt abans, amb la publicació de Les decapitacions (1934), un llibre que assenyalaria un tomb en la poesia catalana contemporània.
Vídeo Corrandes d'exili
Corrandes d'exili
Corrandes d'exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
anys d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Comentari Corrandes d'Exili
Joan Oliver va condensar en aquest poema tota l’experiència amarga de l’exiliat que ha de deixar el seu país, la concreció nostàlgica de l’enyor i la incertesa del destí. Al poeta només li han calgut uns versos i un vocabulari populars, senzills i sense retòrica. I ho ha pogut fer perquè l’experiència que descriu és terriblement viscuda i terriblement compartida. Les «Corrandes» són un dels poemes més profunds, impressionants i universals de la nostra literatura. Llegir aquest poema et desperta una afable emoció trista, ja que, es pot veure amb imatges els sentiments de tota aquells gent republicana, la qual els hi van extreure la pàtria, la llengua... tot allò que era seu. Van tenir que emigra a terres estrangeres per fugir dels franquistes... Pere Quart, n’és un de molts exemples que va viure aquesta situació tant nostàlgica.
Comentari
Aquests dos petits poemes son una mostra del contingut dels poemes del llibre Besitari, que Pere Quart va escriure fa uns quants anys. Està ple de poemes. Tots ells parlen d'animals: grans i petits, ferotges i inofensius, d'aquí i d'allà ... alguns ja els coneixíem, els altres els hem descobert gràcies al poeta. El primer poema que he escollit fa referència a l’arna, un animal que viu allà on la pols hi és present... És amiga dels llibres i dels poetes, però a l’hora enemiga dels que la jutgen... He elegit aquest insecte per que podem relacionar-lo amb la poesia i la literatura... El segon dels poemes fa referència a l’èsser humà, podria haver triat qualsevol animal... però he pensat... Quin animal ens és més familiar que el propi ésser humà? Però a l’hora ens és més difícil de descriure’l i parlar-ne, ja que és l’animal més complex.... Per això el que ens ve ha dir el poema, que estem arropats, tapats i vivim en
un món d’il·lusions intentant caure de peus a terra i intentar despertar d’aquell món creat per un mateix.
ARNA i JO (poemes del llibre Besitari)
ARNA
L'arna que sempre visqué
a l'armari del poeta
que amb els jurats no tingué
mai una amistat estreta,
s'ha mort d'un tip de jaqué
JO
Se m'arrapen conquilles a desdir,
creixen arreu de mi
molses estranyes. He naufragat temps ha
i resto encara sentimental il•lús
al cul de sac de les antimuntanyes
des d'on pretenc la mà
enguantada de bus
que em desperti la pell i les entranyes