Ara és demá

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir 
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. 
Del gran silenci ençá, tot el que es mou 
es mou amb voluntat d'esdevenir. 
  
I esdevindrà. Les pedres i el camí 
seran el pa i la mar, i el foc renou 
d'ara mateix, el càntic que commou, 
l'àmfora nova plena de bon vi. 
  
Ara és demà. Que ploguin noves veus 
pel vespre tèrbol, que revinguin deus 
desficioses d'amarar l'eixut. 
  
Tot serà poc, i l'heura i la paret 

proclamant conjuntament el dret,

de vulnerar la nova plenitud.
                                                                                                    

                                                                                         Crònica de demà (1977)

L'elecció d'aquest poemes  ha estat una tasca complicada, ja que Miquel Martí i Pol un poeta nascut a Roda de Ter ja fa uns 60 anys aproximadament, va escriure uns poemes molt ben escrits els quals ens transmeten un paisatge interior que ens aporta una sensació de serenitat.

El primer poema "ara és demà" podem dir que és un poema del llibre Crònica del demà(1977). Per què he escollit aquest poema? Doncs, per la manera tan peculiar que té el poeta de parlar del pas del temps. Fent-nos entendre que el que fem avui serà el que ens trobarem en un futur. L'autor ens transmet l'idea de que el nostre camí l'hem de traçar amb voluntat i amb ganes de voler fer més. És a dir, que la vida anirà acompanyada de diferents mèrits que anirem assolint poc a poc; que moltes vegades ens seran pocs i haurem de cercar-ne de nous. Al final amb el pas del temps ens adonarem de les nostres pròpies satisfaccions.