Comentari

Passeig d’aniversari està publicat a Domini màgic (1984) , penúltim llibre de Vinyoli, el poeta ja té el pressentiment de la seva pròpia mort, però encara pot admirar els jocs dels infants, gaudir del raig de l'aigua d'una font i, finalment, evocar els "bocins del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar", és a dir el record del poeta quan era un infant que ara ja s’ha esborrat.El poeta solia passar  de jove els estius a Santa Coloma, per això l’associació de la noiesa i l'alzinar que trobem en aquest vers ens permet identificar un temps i un espai que són els seus records d’estiu a Santa Coloma. En aquest poema hi apareix el tercer àmbit paisatgístic de la poesia de Vinyoli, que juntament amb el dels estiueigs a Santa Coloma i el dels de Begur, configura el triangle d'escenaris vinyolians; es tracta del casc urbà que ens remetria a la ciutat de Barcelona, on passarà els últims anys de vida.