Comentari el primer estel

Aquest poema escrit en els últims anys de vida de Joan Vinyoli, pertany a la primera part de Domini Màgic de l’any 1984, ens deixa veure un ànim esperançat i una certa resignació cap a la vida. Podem observar el pressentiment del poeta cap a una vida futura en confiança del més enllà “ una vida auroral sempre futura”.Observem que en aquest poema, el poeta ja no es dedica a investigar sinó, que ja ha trobat respostes a la seva vida cap a un estat pur i amb permanència de la felicitat.Aquest poema té una estructura molt metafòrica, que introdueix en moltes ocasions a estats de la natura relacionats amb la certesa del poeta cap a la vida.

Les esperances són: el camí de llum de cada nit fins al matí, viure sabent que el nostre destí és el de la llum que tant hem imaginat...