Rilke

UN DÍA TOMÉ

Un día tomé entre mis manos

tu rostro. Sobre él caía la luna.

El más increíble de los objetos

bajo un desbordamiento de llanto.

Como algo solícito, que existe en silencio,

debía durar casi como una cosa.

y aún así nada había en la fría noche

que más infinitamente se me escapara.

Oh, porque fluimos hacia estos lugares,

producimos en la pequeña superficie

las ondas todas de nuestro corazón,

deseo y debilidad,

y al fin, ¿a quién ofrecemos todo esto?

Ay, al extraño, que nos ha malentendido,

ay, a aquel otro, que nunca hemos encontrado,

a sus siervos, que nos han atado,

a los vientos de primavera, que se han desvanecido,

y a la quietud, la perdedora.

 

Ens trobem davant d’una poesia romàntica, la qual ens transmet una sensació de possessió d’una persona i alhora la por de perdre-la, com Rilke  diu” deseo y debilidad”.  Se’ns transmet el desig de què l’amor és cosa de dos y que no fa falta demostrar-li a ningú el sentiment que hi ha entre dues persones. Encara que moltes vegades sense voler-ho es transmet el sentiment de l’amor de dos a tot aquell que el percebi i acaba per perdre la parella. Ja que l’amor no és cosa d’un sentiment extern sinó és un sentiment intern. Que s’hi acabes per quedar-te quiet el perdràs.

Podem dividir aquest poema en tres parts, la primera de les quals està formada pel primer vers el qual veiem l’amor possessional entre dues persones les quals estan enamorades. El segon i el tercer vers, formarien la segona part, que ens transmet la sensació de desig i debilitat entre la parella. El tercer vers finalitzar amb una pregunta retòrica que introdueix l’última part del poema, la qual ens parla del voler demostra a la gent l’amor entre dos i com al final és la parella la que perd.

 

He elegit aquest poema pel fet de què sens transmet d’una manera directa els sentiments que l’autor volia fer sentir al lector. Així que amb facilitat t’imagines la situació descrita al poema.

LAS ROSAS

Si tu frescura a veces nos sorprende tanto
dichosa rosa,
es que en ti misma, por dentro,
pétalo contra pétalo, descansas.

Conjunto bien despierto cuyo centro
duerme, mientras se tocan, innumerables,
las ternuras de ese corazón silencioso
que suben hasta la extrema boca.

 

Las Rosas és un poema que ens parla sobre la bellesa d’una flor la qual sorprèn a qualsevol i desprèn una tendresa silenciosa i inexplicable.  Els pètals romanen tranquils i el seu cor silenciós puja fins a la flaire olor que desprèn la rosa. Podem estar comparant la rosa amb una persona bella, que et transmet sorpresa, tendresa, tranquil·litat.  Així que podem dir, que ens trobem davant una personificació; agafant les característiques d’un ser humà i atorgant-les a una flor.   Al torbar-nos davant d’un poeta simbòlic, al llegir aquesta poesia podem veure la imatge de la flor amb totes les seves característiques.

 

Biografia Rilke

Artífex d'una poesia hermètica i enlluernadora, fill de la pobresa, el desarrelament i l'angoixa d'un ésser inadaptat.

 

Rainer Maria Rilke, va acumular a les seves circumstàncies vitals, el fet de ser homosexual en una societat especialment repressiva. Rilke, Rainer Maria (1875-1926), escriptor austríac, nascut a Praga, considerat un dels poetes moderns més importants i innovadors de la literatura alemanya, pel seu precís estil líric, les seves simbòliques imatges i les seves reflexions espirituals.

 

Rilke va néixer a Praga, el 4 de desembre de 1875. Després d'una infància solitària i plena de conflictes emocionals, va estudiar en les universitats de Praga, Munich i Berlín. Ja amb 20 anys sorprèn a propis i estranys amb els seus primers versos d'amor. L’any 1897, Rilke va conèixer a Lou Andreas-Salomé, la filla d'un general rus, i dos anys després viatjava amb ella al seu país natal. Inspirat per les dimensions i la bellesa del paisatge tant com per la profunditat espiritual de la gent amb que es va trobar, Rilke es va formar la creença que Déu està present en totes les coses. Aquests sentiments van trobar expressió poètica en Històries del bon Déu (1900).

 

Rilke va residir en Munic durant gairebé tota la I Guerra Mundial i en 1919 es va traslladar a Serri (Suïssa), on es va establir, excepte visites ocasionals a París i Venècia, per a la resta de la seva vida. Allí va completar les Triaries de Duino i va escriure Sonetos a Orfeo (1923). Aquests dos cicles són considerats com el seu assoliment poètic més important. Les triaves presenten la mort com una transformació de la vida en una realitat interior que, juntament amb la vida, formen un tot unificat. La majoria dels sonets canten la vida i la mort com una experiència còsmica. Rilke va morir el 29 de desembre de 1926 en Valmont (Suïssa), sorprendiendole la mort com a conseqüència d'una infecció que va enverinar la seva sang al tallar una rosa amb la qual obsequiar a la seva amiga. El contagi es va produir a través de l'espina. Sens dubte un final tràgic més propi d'una cançó o un poema, que d'un retrat costumista de la cotidianeidad més absoluta. Ell sempre va saber estar a l'altura de les circumstàncies L'obra de Rilke amb el seu hermetisme, solitud, mandra va arribar a un profund existencialisme i va influir en els escriptors dels anys cinquanta tant d'Europa com d'Amèrica. En llengua espanyola, Rilke va tenir excel·lents traductors -admiradors- com Francisco Ayala, Pablo Neruda, Gonzalo Torrent Ballester o José María Valverde.