LAS ROSAS

Si tu frescura a veces nos sorprende tanto
dichosa rosa,
es que en ti misma, por dentro,
pétalo contra pétalo, descansas.

Conjunto bien despierto cuyo centro
duerme, mientras se tocan, innumerables,
las ternuras de ese corazón silencioso
que suben hasta la extrema boca.

 

Las Rosas és un poema que ens parla sobre la bellesa d’una flor la qual sorprèn a qualsevol i desprèn una tendresa silenciosa i inexplicable.  Els pètals romanen tranquils i el seu cor silenciós puja fins a la flaire olor que desprèn la rosa. Podem estar comparant la rosa amb una persona bella, que et transmet sorpresa, tendresa, tranquil·litat.  Així que podem dir, que ens trobem davant una personificació; agafant les característiques d’un ser humà i atorgant-les a una flor.   Al torbar-nos davant d’un poeta simbòlic, al llegir aquesta poesia podem veure la imatge de la flor amb totes les seves característiques.