UN DÍA TOMÉ

Un día tomé entre mis manos

tu rostro. Sobre él caía la luna.

El más increíble de los objetos

bajo un desbordamiento de llanto.

Como algo solícito, que existe en silencio,

debía durar casi como una cosa.

y aún así nada había en la fría noche

que más infinitamente se me escapara.

Oh, porque fluimos hacia estos lugares,

producimos en la pequeña superficie

las ondas todas de nuestro corazón,

deseo y debilidad,

y al fin, ¿a quién ofrecemos todo esto?

Ay, al extraño, que nos ha malentendido,

ay, a aquel otro, que nunca hemos encontrado,

a sus siervos, que nos han atado,

a los vientos de primavera, que se han desvanecido,

y a la quietud, la perdedora.

 

Ens trobem davant d’una poesia romàntica, la qual ens transmet una sensació de possessió d’una persona i alhora la por de perdre-la, com Rilke  diu” deseo y debilidad”.  Se’ns transmet el desig de què l’amor és cosa de dos y que no fa falta demostrar-li a ningú el sentiment que hi ha entre dues persones. Encara que moltes vegades sense voler-ho es transmet el sentiment de l’amor de dos a tot aquell que el percebi i acaba per perdre la parella. Ja que l’amor no és cosa d’un sentiment extern sinó és un sentiment intern. Que s’hi acabes per quedar-te quiet el perdràs.

Podem dividir aquest poema en tres parts, la primera de les quals està formada pel primer vers el qual veiem l’amor possessional entre dues persones les quals estan enamorades. El segon i el tercer vers, formarien la segona part, que ens transmet la sensació de desig i debilitat entre la parella. El tercer vers finalitzar amb una pregunta retòrica que introdueix l’última part del poema, la qual ens parla del voler demostra a la gent l’amor entre dos i com al final és la parella la que perd.

 

He elegit aquest poema pel fet de què sens transmet d’una manera directa els sentiments que l’autor volia fer sentir al lector. Així que amb facilitat t’imagines la situació descrita al poema.