Biografia Rilke

Artífex d'una poesia hermètica i enlluernadora, fill de la pobresa, el desarrelament i l'angoixa d'un ésser inadaptat.

 

Rainer Maria Rilke, va acumular a les seves circumstàncies vitals, el fet de ser homosexual en una societat especialment repressiva. Rilke, Rainer Maria (1875-1926), escriptor austríac, nascut a Praga, considerat un dels poetes moderns més importants i innovadors de la literatura alemanya, pel seu precís estil líric, les seves simbòliques imatges i les seves reflexions espirituals.

 

Rilke va néixer a Praga, el 4 de desembre de 1875. Després d'una infància solitària i plena de conflictes emocionals, va estudiar en les universitats de Praga, Munich i Berlín. Ja amb 20 anys sorprèn a propis i estranys amb els seus primers versos d'amor. L’any 1897, Rilke va conèixer a Lou Andreas-Salomé, la filla d'un general rus, i dos anys després viatjava amb ella al seu país natal. Inspirat per les dimensions i la bellesa del paisatge tant com per la profunditat espiritual de la gent amb que es va trobar, Rilke es va formar la creença que Déu està present en totes les coses. Aquests sentiments van trobar expressió poètica en Històries del bon Déu (1900).

 

Rilke va residir en Munic durant gairebé tota la I Guerra Mundial i en 1919 es va traslladar a Serri (Suïssa), on es va establir, excepte visites ocasionals a París i Venècia, per a la resta de la seva vida. Allí va completar les Triaries de Duino i va escriure Sonetos a Orfeo (1923). Aquests dos cicles són considerats com el seu assoliment poètic més important. Les triaves presenten la mort com una transformació de la vida en una realitat interior que, juntament amb la vida, formen un tot unificat. La majoria dels sonets canten la vida i la mort com una experiència còsmica. Rilke va morir el 29 de desembre de 1926 en Valmont (Suïssa), sorprendiendole la mort com a conseqüència d'una infecció que va enverinar la seva sang al tallar una rosa amb la qual obsequiar a la seva amiga. El contagi es va produir a través de l'espina. Sens dubte un final tràgic més propi d'una cançó o un poema, que d'un retrat costumista de la cotidianeidad més absoluta. Ell sempre va saber estar a l'altura de les circumstàncies L'obra de Rilke amb el seu hermetisme, solitud, mandra va arribar a un profund existencialisme i va influir en els escriptors dels anys cinquanta tant d'Europa com d'Amèrica. En llengua espanyola, Rilke va tenir excel·lents traductors -admiradors- com Francisco Ayala, Pablo Neruda, Gonzalo Torrent Ballester o José María Valverde.