Dolors Miquel

VERTIGEN

Penso en la nit que ens vàrem conèixer,
la Barcelona dels setanta i la teva adolescència:
una camisa blanca descordada, els texans ajustats
sobre les teves rodones, perfectes natges
i el fulard amic del vent
i el teu riure de fruita i llavis.
Era una casa bruta, plena de haixix i de moros,
matalassos sobre el terra i parelles rodolant-hi,
el xampany que duia sobre la pell calenta,
el teu tacte lliure fregant-me les espatlles.
Penso en el vertigen de mirar-te:
la nit, com dalt d'un espadat immens,
el soroll llunyà de les onades.
Sempre que t'abraço retorna el vertigen.

Comentari

 Vertigen, és un poema que forma part del llibre el vent i la casa tanca(1990) de l’escriptora lleidatana. Aquest poema veiem que té un caràcter descriptiu on se’ns transmet la sensació que va sentir Dolors Miquel el primer dia que va conèixer el seu estimat i la situació en què es trobaven. Veiem que aquesta sensació de VERTIGEN no li desapareix en cap moment. He triat aquest poema pel fet de què sigui un poema descriptiu. I que se’ns arribi a transmetre la sensació que sent l’escriptora d’una manera clara i fàcil d’entendre.

A un “home que es creu influent”

T’adoren tots, els necis que no et saben,
te’n cures prou de fer-te l’important,
poll d’ un corral on gairebé no hi caben,
ja fots maror, tant apretar-t’hi tant.Llampat imbècil: que tu ets un figura?
De quin pessebre, ara em pregunto jo.
Per al meu gust ,tu no la tens prou dura.
En quatre mots: et falla el tensor.Quin home gran! Parlant com un ministre!
Tu, Josafat, tu, el neci sinistre
que es creu cavall i no arriba ni a mul.Ajuda’m vols?.. T’ho diré gens obscura,
(figura i lloc fins a la sepultura):
els teus favors, te’ls pots ben fotre al cul.

Comentari

A un “home que es creu influent”, quan he llegit aquest poema he pensat:” que clar que ho ha deixat tot”. I és que l’escriptora ens diu tot el que pensa- ben clar i català-  sobre aquell home que es creu influent en la seva vida i que lo més segur és que no ho sigui. Un home que és adorat per tots, però que alhora es innecessari per a la pròpia escriptora.

Tot el que se'ns esmenta sobre aquest home, és l'esteriotip establert a la societat sobre el sexe masuclí; però al cap i a la fi no té per què ser cert.

 El tema del poema l’he trobat interessant i la manera en què l’escriptora ens el transmet, ja que aquesta no s’està per romanços; ho diu tot tal i com ho sent i ho pensa.