Miquel Marti i Pol

L'elionor

  L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden 
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria 
pas sabut dir d'on li venien 
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia 
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor",

 i "bones tardes".

                                                                                                                La Fàbrica (1972) 

La obra de Miquel Martí i Pol dels anys 1970 són poemes que defineixen  aquesta etapa; l’Elionor és un d’aquests poemes estret d’un llibre anomenat “la Fàbrica” . La protagonista d’aquest poema es una jove adolescent que amb tant sols 14 anys es converteix en una obrera. Miquel Martí i Pol ens descriu amb un estil molt realista el que havia de patir la societat que viuen en la dura vida de l’Espanya autàrquica de la postguerra.

Aquest poema l’escolli’t pel tema el qual tracta el poema; ja que l’autor ens parla d’una manera molt peculiar de com era la vida en l’Espanya profunda, posant-nos l’exemple d’una jove de tant sols 14 anys. Desprès d’haver llegit el poema pots arribar a comparar la vida actual amb la dels anys 70’.

Ara és demá

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir 
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. 
Del gran silenci ençá, tot el que es mou 
es mou amb voluntat d'esdevenir. 
  
I esdevindrà. Les pedres i el camí 
seran el pa i la mar, i el foc renou 
d'ara mateix, el càntic que commou, 
l'àmfora nova plena de bon vi. 
  
Ara és demà. Que ploguin noves veus 
pel vespre tèrbol, que revinguin deus 
desficioses d'amarar l'eixut. 
  
Tot serà poc, i l'heura i la paret 

proclamant conjuntament el dret,

de vulnerar la nova plenitud.
                                                                                                    

                                                                                         Crònica de demà (1977)

L'elecció d'aquest poemes  ha estat una tasca complicada, ja que Miquel Martí i Pol un poeta nascut a Roda de Ter ja fa uns 60 anys aproximadament, va escriure uns poemes molt ben escrits els quals ens transmeten un paisatge interior que ens aporta una sensació de serenitat.

El primer poema "ara és demà" podem dir que és un poema del llibre Crònica del demà(1977). Per què he escollit aquest poema? Doncs, per la manera tan peculiar que té el poeta de parlar del pas del temps. Fent-nos entendre que el que fem avui serà el que ens trobarem en un futur. L'autor ens transmet l'idea de que el nostre camí l'hem de traçar amb voluntat i amb ganes de voler fer més. És a dir, que la vida anirà acompanyada de diferents mèrits que anirem assolint poc a poc; que moltes vegades ens seran pocs i haurem de cercar-ne de nous. Al final amb el pas del temps ens adonarem de les nostres pròpies satisfaccions.