Candilejas agónicas
Joan Oliver, utiltzava diferents pseudònims en la seva vida, depenent de a qui fos dirigit i perque s’utilitzava. com ha crític utilc uitazava el pseudònim Jonás. Aquest nom té un doble sentit, fa referència al profeta crític.
Ell ens presenta un article referent al teatre català en la revista “Destino”, una revista utilitzada per escriptors catalans per connectar amb la cultura Europea.L’article número 931 << más o mneos. Candilejas agónicas”, ens fa referència al teatre dels anys 50.El teatre té un al·licient, que altres medis de comunicació no en tenen, la transmissió dels sentiments en viu. Però aquest no va ésser suficient influent com perque el teatre català començes a decaure i entra poc a poc en crisis. L’únic nom d’un autor que podem destacar d’aquesta època és Sagarra.El cinema d’Estats Units – dirigents- mou a les masses cap a la gran pantalla, ja que aquestes es deixen influencia amb molta facilitat. Aquests no els importa com s’expressen el sentiments. I s’hi han d’expressar els seus gustos ho fan amb un bri de veu no gaire coonvincent, fàcil de convençer. Tot i que, hi podem observar un escenari decadent encara hi brilla la trista i esperançadora, veu de la minoria. Minoria, per a la qual s’ha de continuar promovent i intentant tirant endavant aquest espectacle. Aquest teatre no ha de ser un teatre comercial sinò ha de ser un tetre que escolli un camí amb el qual poder tirar endevant el negoci de manera digne. Però, el primer que s’hauria de fer és crea un teatre digne, en unes condicions adhients per una capacitat de gent adecuada. I... per formar la poció ja no quedarà tant: “ja tenim l’esperança”